S’instal·la conjuntament amb els programes de Windows. En successives versions, rebé els noms oficials de Microsoft Internet Explorer, Windows Internet Explorer i, Internet Explorer. A l’inici competí amb altres navegadors, especialment amb Netscape, però finalment s’imposà en el mercat de manera molt general a causa de la instal·lació per defecte en els sistemes operatius de Windows. Aquesta hegemonia i determinades pràctiques i dispositius, com ara el nombre de connexions TCP (Protocol de Transmissió de Control) al sistema Windows, i també d’interfícies de programació d’aplicacions (API), comportaren denúncies per abús de posició dominant i competència deslleial des del 1999 i sancions econòmiques, així com la modificació de protocols i dispositius, primer als Estats Units i, posteriorment, a la Unió Europea. El 2009, la Comissió Europea arribà a un acord amb Microsoft pel qual aquesta oferia a l’usuari opcions de navegadors compatibles amb Windows, però en expirar el període de vigència (2014) tancà el servei, cosa que comportà una nova sanció. Tot i les denúncies de pràctiques monopolístiques, l’aparició al final de la dècada del 2000 de nous navegadors, com ara el Chrome (Google) i el Firefox, desenvolupat pel programari lliure Mozilla, comportaren una important pèrdua d’usuaris, agreujada també per la detecció d’errors (2014) en la seguretat de les successives versions de l’Explorer des del 2001.
Al juliol del 2015 Microsoft llançà el sistema operatiu Windows 10, que incorporava Edge, un navegador que substituïa l’Explorer, que deixà d’operar definitivament el 16 de juny de 2022.