Viu i treballa a Nova York i a Viena. La seva obra es desenvolupa en l’àmbit cinematogràfic, i també en el del vídeo, a més de realitzar guions. Amb motiu de l’exposició “Ombres i senyals” que li dedicà la Fundació Tàpies de Barcelona, reflexionà sobre la ciutat de Barcelona a partir de la proposta de regeneració urbana impulsada arran dels Jocs Olímpics del 1992, sobre les expectatives creades i els somnis que genera. El seu treball qüestiona l’escriptura de la història i ella mateixa s’introdueix en l’obra, com a personatge de ficció recognoscible. El viatge és un element clau a la seva obra, ja que li permet analitzar les relacions amb el que és estrany, la idea de desig davant el desconegut, l’atzar de la troballa i la possibilitat de transformació que permeten les imatges.