Es graduà a l’Architectural Association de Londres el 1965. Representant del high-tech britànic, obtingué el Premi Mies van der Rohe per la terminal del tren Eurostar a l’estació de Waterloo (1988-93), el seu projecte més ambiciós. La inspiració en les formes de la indústria nàutica i aeronàutica, amb els seus elements lleugers i tensats, i el predomini de l’acer i el vidre caracteritza un extens seguit d’obres realitzades a Anglaterra, que van des dels projectes industrials —les fàbriques Herman Miller a Bath (1976) i BMW a Bracknell (1980) o els tallers d’impressió del Financial Times a Londres (1987-88)— fins als residencials —Grand Union Walk a Londres (1988)—, terciaris —Weston Morning News a Plymouth (1992) o l’Institut Europeu de Salut i Ciències Mèdiques a Guilford (1997-99)— i per al lleure —l’Estadi Lord Grand Stand a Londres (1995-98)—. L’acceptació de les seves propostes a Alemanya permeté la construcció de la fàbrica Vitra a Weil am Rhein (1981), de la seu d’IGUS a Colònia (1992) i de la Ludwig Erhard Haus a Berlín (1991-98). A l’Estat espanyol realitzà el pavelló britànic a l’Expo de Sevilla (1992), i obtingué l’encàrrec per a bastir la nova seu de la Fundació Caixa Galícia. Els seus dissenys de parades d’autobús s’han instal·lat en municipis com l’Hospitalet de Llobregat.