De molt jove començà a col·laborar en les activitats científiques de l’Institut Botànic de Barcelona, on formà part del grup de botànics que sota la direcció de P. Font i Quer realitzava treballs florístics i geobotànics. Intervingué en moltes de les campanyes d’exploració que es feien als Països Catalans. Estudià ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1953 amb la qualificació màxima. La seva tesi doctoral fou un estudi sobre la flora i vegetació de l’alta conca del Cardener i fou presentada l’any 1959. Durant els seus estudis a la universitat tingué com a professor el Dr. Prudenci Seró, un gran briòleg, que l’influí decisivament en el seu futur. Amb ell i amb la Dra. Casas tingué una participació molt important en la constitució d’un gran grup d’estudiosos de la briologia que posteriorment donà fruits molt considerables. L’any 1960 obtingué una plaça de catedràtic de ciències naturals a l’Institut d’Ensenyament Secundari de Figueres, i l’any 1963 passà a ocupar una plaça anàloga en un institut de Barcelona, on continuà fins al final de la seva vida. Tot i que l’activitat docent li limità el temps dedicat al treball de recerca, sempre continuà els estudis briològics. És autor d’una vintena de publicacions científiques sobre flora vascular, vegetació i flora briològica de diverses zones de l’Europa occidental.