Obtingué la titulació el 1963 per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid i establí el seu propi estudi el 1967 a la Corunya. La seva producció representa la recreació dels principis de l’obra d’Alejandro de la Sota, a l’estudi del qual treballà del 1963 al 1966. Treballà com a arquitecte per al Ministeri d’Habitatge del 1966 al 1986 i l’any següent s’incorporà a la Universitat de la Corunya, de la qual des del 2002 es catedràtic del Departament de Projectes Arquitectònics i Urbanisme. L’atenció a les particularitats del lloc i la utilització d’elements de tecnologia diversa caracteritzen obres com l’habitatge unifamiliar a Veigue (1988-91), la Casa de la Cultura a Valdoviño (1981-93) i a la Chantada, Lugo (1987-90), el Museu de Belles Arts a l’antic convent de les caputxines a la Corunya (1988-95), pel qual rebé el Premio Nacional d’arquitectura el 1997, el centre de salut a Viveiro, Lugo (1994-96) i els instituts d’investigació a Santiago de Compostel·la (1992-97). També és autor, entre d’altres, del complex presidencial de la Xunta de Galicia, a Santiago de Compostel·la (2002), del Museu de la Conserva, a l’illa d’Arousa (2007-08) i de la remodelació de la nova seu del Museo das Peregrinacións e de Santiago (2007), per la qual rebé la Medalla d’Or del Colegio de Arquitectos de España. Ha estat distingit també amb la Medalla Castelao de la Xunta (1996) i, per segona vegada (2018), amb el Premio Nacional d’arquitectura a la trajectòria.