Format a París i a l’ETH de Zuric, exercí com a professor en diversos centres com l’Architectural Association a Londres (1970-79), la Universitat de Princeton (1976-80) o la Cooper Union de Nova York (1981-83). Ha desenvolupat una rellevant activitat teòrica, reflectida en assaigs com The Manhattan Transfers (1981), Event Cities (1994) o Architecture and Disjunction (1994). Formà el seu propi estudi el 1981 i, amb el projecte del parc de la Villette (1982-95), participà en la mostra de gran repercussió mediàtica que se celebrà al MOMA de Nova York l’any 1988 sobre arquitectura desconstructivista. En el centre de la seva investigació hi ha la redefinició dels mecanismes projectuals, que deriva en una concepció de l’objecte arquitectònic com a dispositiu, on es desafien les seves lleis compositives tradicionals. N'és un exemple el guardonat Estudi Nacional per a les Arts Contemporànies Le Fresnoy, a Tourcoing (1991-97).