Paulo Mendes da Rocha

Titulat per la Universitat Presbiteriana Mackenzie de São Paulo (1954), en fou professor de la Facultat d’Arquitectura i Urbanisme des del 1961. Conjuntament amb João Batista Vilanova Artigas és considerat el principal representant de l’escola paulista. La seva obra reivindica la vigència del projecte modern en el context brasiler. La vocació social de les seves propostes recolza en la tècnica, tot generant uns espais en què l’estructura de formigó armat és el principal instrument de configuració. La influència de Le Corbusier i de l’arquitectura brutalista es fa palesa en obres de gran audàcia realitzades a São Paulo, com el gimnàs del Club Athletico Paulistano (1957-61), el projecte per al Museu de Arte Contemporânea da Universidade de São Paulo (1975), el Museu Brasileiro da Escultura (1986-95), les cases Junqueira (1976-80) i Gerassi (1989-91) —amb estructura prefabricada—, la botiga Forma (1987-94) o la reforma de l’edifici de la Pinacoteca de l’estat de São Paulo (premi Mies van der Rohe d’arquitectura sud-americana 2000), entre d’altres. Presidí l’Institut dels Arquitectes del Brasil (1972 i 1986). El 1997 la Documenta de Kassel li dedicà una sala especial. El 2016 rebé el premi Pritzker.