Nascut al si d’una família ortodoxa jueva polonesa, la seva infantesa fou marcada per l’ascens del nazisme, cosa que més tard es feu palesa en les seves fotografies històriques dels anys noranta. El 1939 arribà a Anglaterra, a través d’un programa de refugiats de guerra per a nens. El drama de l’Holocaust determinà la seva vida i el seu treball, especialment per l’experiència de l’exili i la pèrdua dels seus pares als camps d’extermini nazis.
Estudià a la Cambridge School of Art i a l’Oxford School of Art els anys quaranta. Al principi del 1959 abandonà les formes artístiques tradicionals i escriví el seu primer manifest d’art autodestructiu, del qual publicà una segona versió el 1960; començà a treballar en pintures amb àcids que, en aplicar-se sobre la tela, la destrueixen. El seu treball es mogué en l’activisme polític. L’any 1961 feu una demostració d’art autodestructiu al South Bank de Londres i en distribuí el tercer manifest, que inclou un terme nou, l’art autocreatiu. El mes de setembre del 1966 organitzà The Destruction in Art Symposium (DIAS), a Londres, un esdeveniment en què participaren més de cent artistes, per explorar el potencial creatiu de la idea de destrucció. Des de la meitat dels anys seixanta creà treballs de projecció de llum amb cristall líquid. L’any 1970 fou un dels organitzadors de la International Coalition for the Liquidation of Art a Londres. També introduí la tecnologia al seu treball, com a membre de la British Society for Social Responsability in Science, amb finalitats pacifistes.