Del 1948 al 1975 es guanyà la vida en el negoci automobilístic de la seva família, que compaginà amb la dedicació a la pintura. Feu la seva primera exposició el 1950. D’uns inicis semifiguratius derivà aviat a composicions de geometries simples basades en la distribució estadística d’elements idèntics sobre la superfície de la tela. També estudià la superposició de trames, que creen un efecte visual a l’espai.
Un dels principals representants de l’art òptic i l’art cinètic, en aquestes tendències fou cofundador del GRAV (Groupe de Recherche d’Art Visuel) l’any 1960. Els anys seixanta realitzà environaments basats en geometria variable, que incorporaven la participació de l’espectador. També treballà la creació de ritmes lumínics, que més tard aplicà als mòbils. En les seves intervencions en espais públics, evolucionà cap a una desintegració arquitectònica, i instal·là anàrquicament tramats a terra i a les façanes d’edificis urbans. Combinà la recerca estètica amb un interès científic basat en noves formes de percepció.