Fou deixeble d’Aarre Merikanto a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki (1948-52). El 1955, una beca avalada per Jean Sibelius li permeté ampliar la seva formació als Estats Units, on estudià amb Aaron Copland, Vincent Persichetti i Robert Sessions, entre d’altres. Professor de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki d’ençà del 1976, la seva obra musical posa de manifest etapes successives influïdes per la tradició de l’Església ortodoxa, el neoclassicisme de Paul Hindemith i el postserialisme, entre d’altres. Compositor prolífic i eclèctic, el seu estil més madur és una personal síntesi entre els diversos llenguatges que dominen l’obra anterior. Des dels anys vuitanta obtingué un considerable èxit en sectors del públic habitualment poc receptius a l’anomenada “música clàssica contemporània”. Autor de vuit simfonies, de les quals destaca Seventh Symphony “Angel of Light", cinc concerts per a piano i orquestra, dos concerts per a violoncel, Cantus Arcticus (1972), l’obra coral Vigilia (1971), The True and False Unicorn (1971), per a orquestra, cor i cinta magnètica, i nou òperes, com ara Thomas (1985), Vincent (1990) i Rasputin (2003), obres per a piano, música de cambra, etc. L’any 1997 rebé el premi Finlàndia.