Procedent del Sinterklaas (‘Sant Nicolau’) holandès, passà al s. XVII a les colònies nord-americanes formades per holandesos, i amb el temps la forma anglicitzada del nom esdevingué ‘Santa Claus’, pel qual és també conegut. Ja amb la indumentària i l’aspecte característics actuals (on predominen elements del folklore escandinau i lapó) passà a Europa. Als Països Catalans es popularitzà a la segona meitat del s. XX, i el nom prové d’una adaptació de la forma francesa. És una figura que s’afegeix a la tradició autòctona dels Reis Mags, i de vegades la desplaça.