Director de l’Orquestra Simfònica de Finlàndia (1960-70), president de l’Associació de Compositors del seu país (1971), el 1979 es convertí en membre de l’Acadèmia Reial Sueca de Música i des del 1981 té el títol governamental de “professor de les arts”. Representant del neoromanticisme, escriví, entre d’altres, Mauermusik (1962), Concert per a violí i orquestra (1968) i Chorali (1970). Entre les seves composicions posteriors cal esmentar les òperes Ratsumies (1973-74), Punainen viiva (1976-78), Kullervo (1986-88), Palatsi (1991-93) i Hobitti (2000-01), a més de la Simfonia núm. 8 (2001), Concert per a trompa i orquestra (2002), Sonata per a violoncel i piano (2004) i Concert de cambra, op. 87 (2004-05). El 1983 li fou concedit, juntament amb Krzysztof Penderecki, el premi internacional Sibelius.