El seu treball se centra a captar fragments de la vida quotidiana a les grans ciutats, per mitjà d’imatges projectades en seqüències encadenades de diapositives, fotografies o vídeos, amb efectes de càmera lenta. Amb referències cinematogràfiques, li interessa la “normalitat”, allò que es produeix entre els extrems, i sovint se centra en adolescents, sense voler il·lustrar una situació, sinó més aviat construir un univers paral·lel. Tracta els rostres com a superfícies que comuniquen molta informació en poc temps. L’espectador intervé en el seu treball i en forma part. L’any 1997 presentà el treball Plaça dels Àngels al MACBA, una instal·lació fotogràfica realitzada per a aquest centre, que passà a formar part de la seva col·lecció.