És considerat un dels més destacats autors de l’anomenada escola valenciana, juntament amb D. Torres, Micharmut i Sento. Estudià arts i oficis a València, i començà a publicar en revistes underground, i posteriorment a Cairo i 1984. Dels seus àlbums publicats destaquen, com a il·lustrador, La pirámide de cristal (1984), Macao (1987), i Marco Antonio (1991), entre d’altres, i com a guionista Livingston contra Fumake (1987), il·lustrat per Keko, i Mujeres fatales (1990), amb dibuixos de Max.