Fou nen prodigi i ben aviat destacà com a pianista i com a compositor, i arribà a cridar l’atenció de compositors tan importants de l’època com Puccini, R.Strauss i Mahler. Fou deixeble d’A.Zemlinsky i a 13 anys veié representada la seva obra escènica Der Schneemann a la Staatsoper de Viena. Se succeïren els èxits, i els directors més destacats i influents de la vida musical germànica (A.Nikisch, Felix Weingartner) donaren a conèixer les seves composicions simfòniques. En el terreny de l’òpera triomfà amb obres com Der Ring des Polykrates (1916), Violanta (1916) i, sobretot, Die tote Stadt (1920). El 1934 s’instal·là als Estats Units i començà una brillant carrera com a compositor de música per al cinema, encara que no abandonà mai la composició d’obres de concert en un estil genuïnament postromàntic, com el Concert per a violí i orquestra (1947), que és una de les seves obres més divulgades, la Serenata simfònica (1947-1948) i Straussiana (1953). Entre els seus treballs cinematogràfics cal destacar les bandes sonores d'Anthony Adverse (1936) i The Adventures of Robin Hood (1938), ambdues mereixedores del premi Oscar, i altres com ara Captain Blood (1935), The Prince and the Pauper (1937), The Private Lives of Elizabeth and Essex (1939) i The Sea Hawk (1940).