Moltes de les seves obres, en versió original castellana, s’han estrenat en català. A banda d’un primerenc L’afilador de pianos (1992), destaca Valencia, obra estrenada al Festival Grec de Barcelona el 1997 sota la direcció de Rafel Duran, un viatge absurd, tragicòmic i surrealista que un home emprèn a l’atzar a la recerca de la seva identitat, en què l’autor fa gala d’una gran originalitat i un remarcable sentit de l’humor. Estrenà Cocodrilo a Alcoi sota la batuta d’Alejandro Jornet (1998) i Ultramarins al festival de Sitges del 1999, dirigit per Yvette Vigatà, espectacle que rebé el premi Serra d’Or (2000). Obtingué els premis Marqués de Bradomín i Enrique Llovet per Umbral (1997), la versió catalana del qual, L’Altre, estrenada per Moma Teatre i dirigida per Carles Alfaro (1997), rebé el Max Aub de teatre de la Generalitat Valenciana (1998). El 1998 fou guardonat amb el premi de Textos Teatrals de la SGAE per Mirador, presentada al 31è festival de Sitges (2000). El 1995 fundà, amb Lola López i Lluïsa Cunillé, la Companyia Hongaresa de Teatre amb l’objectiu d’investigar i experimentar els mecanismes dramàtics (direcció, interpretació, escenografia, etc) adequats per a la posada en escena de texts contemporanis. Amb aquesta companyia ha presentat, entre altres peces, Vacantes (1997), L’afer (1999), Intemperie (1995-96), Viajeras (2001) i Húngaros (2002), escrites a quatre mans amb l’autora catalana Lluïsa Cunillé i dirigides per ell mateix. Junts inauguraren la temporada 2004-05 del Teatre Lliure amb Il·lusionistes (2004), de Lluïsa Cunillé, peça que, a més de dirigir, interpretà.