Estudià a la Musikhochschule de Frankfurt, i després amplià la seva formació amb Wolfgang Fortner a Friburg. El curs 1963-64 estigué becat a la Vil·la Massimo de Roma per a estudiar direcció d’orquestra amb Bernd Alois Zimmermann. Posteriorment, ocupà diversos càrrecs com a director a les orquestres de les òperes de Bonn (1964-68), Kiel (1969-71), Saarbrücken (1971-84), Hamburg (1984-87) i Hilversum (1987-90). Exercí també la docència a la Musikhochschule de Frankfurt i col·laborà en la difusió de les obres contemporànies al capdavant tant d’orquestres com de grups especialitzats. De la seva producció, inscrita dins l’avantguarda de la segona meitat del segle XX, destaquen les obres dramàtiques Stephen Climax (1984), Don Quijote de la Mancha (1991) i Nanzen und die Katze (‘Nanzen i el gat’ 1995), les instrumentals Schachspiel (1970), Koan (1996) i Kalligraphie (1998), i l’obra vocal Shir Hashirim (1996). És també autor de reelaboracions d’obres de Schubert, Debussy i Schumann, en aquest sentit, són molt destacables les seves reinterpretacions dels Cinc preludis de Debussy (1991) i del Schuberts Winterreise (1993). El 1997 rebé el premi Goethe.