OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

constructivisme

substantiu masculím
Pedagogia    Psicologia
psicologia psic i pedagogia pedag
Corrent psicopedagògic que es caracteritza pel fet d’entendre el procés d’aprenentatge humà com una articulació de construccions mentals elaborades activament per cada individu.

Aquest corrent s’emmarca dins de la família dels enfocaments cognoscitivistes, l’origen dels quals es troba en les teories del psicòleg suís Jean Piaget. L’ésser humà no és entès com a receptor de coneixements passiu sinó com a creador d’estructures mentals actives que integren i desenvolupen coneixements. El constructivisme beu en les fonts filosòfiques de l’innatisme i de l’empirisme. Segons aquest corrent, l’infant construeix mentalment els seus coneixements gràcies a la interacció que es produeix entre les seves capacitats —íntimament relacionades amb la competència cognoscitiva pròpia de l’estadi evolutiu en què es troba— i l’entorn culturalment organitzat. El constructivisme respon a una inquietud epistemològica: s’interessa especialment pel procés cognoscitiu, és a dir, pels mecanismes subjacents a tot procés d’aprenentatge. Segons el constructivisme, l’educació escolar ha de promoure en els alumnes la creació d’estructures mentals actives que s’han de configurar, a la vegada, com a esquemes de coneixement (esquema de coneixement). Perquè es realitzin aquests esquemes de coneixement cal que l’aprenentatge sigui significatiu i funcional i que, a més, es produeixi a partir d’una memorització comprensiva. La intervenció pedagògica ha de consistir, per tant, a afavorir l’elaboració d’aquests esquemes de coneixement. Es tracta que l’alumne, fent ús dels propis esquemes de coneixement, sigui capaç de generar aprenentatges significatius en una àmplia varietat de situacions o circumstàncies. Per tant, l’objectiu principal de la intervenció pedagògica des d’una òptica constructivista és que l’alumne aprengui a aprendre. La rendibilitat de la intervenció pedagògica es fixa en la capacitat de transferència que acompanya els aprenentatges i no pas en la transmissió acumulativa de coneixements. L’aprenentatge constructivista es planteja, per tant, en termes d’adquisició de capacitats i no com una retenció passiva de continguts disciplinaris. El constructivisme és el model psicopedagògic adoptat en la reforma educativa espanyola del 1990. La visió constructivista de l’aprenentatge escolar i de la intervenció pedagògica determina, a la vegada, que el model curricular definit en l’esmentada reforma educativa sigui de caràcter obert. Cèsar Coll, catedràtic de psicologia evolutiva i de l’educació de la Universitat de Barcelona, nomenat director general de renovació pedagògica del ministeri d’Educació i Ciència espanyol al juliol del 1992, és un dels teòrics més rellevants del constructivisme que ha intervingut en la formulació teòrica de la reforma educativa.

Col·laboració: 
XBG

Llegir més...