Aquest corrent s’emmarca dins de la família dels enfocaments cognoscitivistes, l’origen dels quals es troba en les teories del psicòleg suís Jean Piaget. L’ésser humà no és entès com a receptor de coneixements passiu sinó com a creador d’estructures mentals actives que integren i desenvolupen coneixements. El constructivisme beu en les fonts filosòfiques de l’innatisme i de l’empirisme. Segons aquest corrent, l’infant construeix mentalment els seus coneixements gràcies a la interacció que es produeix entre les seves capacitats —íntimament relacionades amb la competència cognoscitiva pròpia de l’estadi evolutiu en què es troba— i l’entorn culturalment organitzat. El constructivisme respon a una inquietud epistemològica: s’interessa especialment pel procés cognoscitiu, és a dir, pels mecanismes subjacents a tot procés d’aprenentatge. Segons el constructivisme, l’educació escolar ha de promoure en els alumnes la creació d’estructures mentals actives que s’han de configurar, a la vegada, com a esquemes de coneixement (esquema de coneixement). Perquè es realitzin aquests esquemes de coneixement cal que l’aprenentatge sigui significatiu i funcional i que, a més, es produeixi a partir d’una memorització comprensiva. La intervenció pedagògica ha de consistir, per tant, a afavorir l’elaboració d’aquests esquemes de coneixement. Es tracta que l’alumne, fent ús dels propis esquemes de coneixement, sigui capaç de generar aprenentatges significatius en una àmplia varietat de situacions o circumstàncies. Per tant, l’objectiu principal de la intervenció pedagògica des d’una òptica constructivista és que l’alumne aprengui a aprendre. La rendibilitat de la intervenció pedagògica es fixa en la capacitat de transferència que acompanya els aprenentatges i no pas en la transmissió acumulativa de coneixements. L’aprenentatge constructivista es planteja, per tant, en termes d’adquisició de capacitats i no com una retenció passiva de continguts disciplinaris. El constructivisme és el model psicopedagògic adoptat en la reforma educativa espanyola del 1990. La visió constructivista de l’aprenentatge escolar i de la intervenció pedagògica determina, a la vegada, que el model curricular definit en l’esmentada reforma educativa sigui de caràcter obert. Cèsar Coll, catedràtic de psicologia evolutiva i de l’educació de la Universitat de Barcelona, nomenat director general de renovació pedagògica del ministeri d’Educació i Ciència espanyol al juliol del 1992, és un dels teòrics més rellevants del constructivisme que ha intervingut en la formulació teòrica de la reforma educativa.
m
Psicologia
Pedagogia