foliació

f
Mineralogia i petrografia

Conjunt de superfícies més o menys paral·leles i pròximes entre si aparegudes en determinades roques que són definides per discontinuïtats planars, variacions de la mida de gra, orientació preferent de minerals d’hàbit planar, etc que caracteritzen la seva fàbrica .

És apreciable en afloraments o en mostres de mà. El fet que una fàbrica sigui repetida de manera periòdica i a distàncies petites, és a dir, que tingui una disposició uniforme, s’expressa dient que és penetrativa. En la descripció de roques metamòrfiques el terme foliació és utilitzat per a referir-se a totes aquelles superfícies penetratives, sigui quin sigui el seu origen, que és habitual trobar en roques metamòrfiques deformades. La foliació en una roca metamòrfica pot ésser deguda a què el metamorfisme hagi afectat una laminació prèvia d’origen sedimentari. També pot tractar-se d’una superfície produïda per deformació (foliació d’origen tectònic), durant o com a conseqüència de fenòmens de metamorfisme. Entre els diferents tipus de foliació d’origen tectònic, hom distingeix el clivatge, l’esquistositat i la foliació gnèisica. Moltes roques exhibeixen diverses generacions de foliacions que hom pot distingir cronològicament, on les primeres són deformades per les subsegüents. La foliació gnèisica és un tipus de foliació produïda per una laminació que determina dominis de composició diferent, visible en mostres de mà de roques que han sofert un metamorfisme d’alt grau, com per exemple quan hom aprecia una alternança de làmines màfiques (minerals foscs) i fèlsiques (minerals clars) en una roca.