Utilitza les tècniques de prospecció geofísica per a l’exploració dels dipòsits de menes metàl·liques com la bauxita (Al), la galena (Pb) i l’esfalerita (Zn); dels dipòsits no metàl·lics, tals com de carbó, pedra, sal, guix, argila i àrids (sorres i graves); i inclou la geologia del petroli i la hidrogeologia. La geologia econòmica sorgí com a resposta a la forta demanda, en augment les darreres dècades, d’aquests recursos naturals, motivada pel creixement de la població i la millora del nivell de vida en els països desenvolupats. Els processos geològics formadors d’aquests recursos, que tendeixen a concentrar la matèria, són molt més lents que la velocitat en que són consumits; és a dir, la majoria no són renovables i hom tendeix a esgotar-los. L’aprofitament de qualsevol recurs natural està condicionat per la seva abundància, la seva disponibilitat (accessibilitat, riquesa o puresa, etc.), la tecnologia de què hom disposa i per altres factors molt diversos. Finalment, els interessos econòmics també poden entrar en conflicte amb la preservació del medi ambient. Això vol dir que cal prendre decisions de tipus econòmic sobre el rendiment d’una explotació. Per exemple, l’aigua, com que és el més valuós dels recursos naturals, únicament renovable en zones de balanç hídric positiu, és un bé escas que cal administrar. A tal efecte cal evitar la sobreexplotació dels aqüífers, com també la seva contaminació o salinització.
f
Geologia