i hiperaldosteronisme | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

hiperaldosteronisme

substantiu masculím
Medicina
patologia pat
Funció exagerada de la glàndula suprarenal, amb un excés de secreció d’aldosterona, la principal hormona mineralocorticoide.

Es caracteritza per hipertensió arterial, hipopotassèmia i alcalosi, amb les manifestacions pròpies d’aquests trastorns: cefalees, mareigs, palpitacions, alteracions de l’equilibri corporal, poliúria, polidípsia, debilitat muscular i alteracions neurològiques diverses. Pel que fa a l’origen, hom distingeix l'hiperaldosteronisme primari, degut a una producció excessiva d’aldosterona provocada per un trastorn localitzat a les glàndules suprarenals mateixes, com és el cas d’un adenoma de suprarenal —la causa més habitual i que també és anomenada síndrome de Conn—, o a una hiperplàsia suprarenal; i l'hiperaldosteronisme secundari, degut a una estimulació exagerada de les glàndules suprarenals a través del mecanisme renina-angiotensina derivada de trastorns renals, hepàtics o càrdio-vasculars.

Col·laboració: 
ACT

Llegir més...