Es caracteritza per hipertensió arterial, hipopotassèmia i alcalosi, amb les manifestacions pròpies d’aquests trastorns: cefalees, mareigs, palpitacions, alteracions de l’equilibri corporal, poliúria, polidípsia, debilitat muscular i alteracions neurològiques diverses. Pel que fa a l’origen, hom distingeix l'hiperaldosteronisme primari, degut a una producció excessiva d’aldosterona provocada per un trastorn localitzat a les glàndules suprarenals mateixes, com és el cas d’un adenoma de suprarenal —la causa més habitual i que també és anomenada síndrome de Conn—, o a una hiperplàsia suprarenal; i l'hiperaldosteronisme secundari, degut a una estimulació exagerada de les glàndules suprarenals a través del mecanisme renina-angiotensina derivada de trastorns renals, hepàtics o càrdio-vasculars.
m
Patologia humana