Fenomen propi del català oriental, viu a les Balears i a les comarques nord-orientals i centrals fins al nord del Barcelonès, consistent a pronunciar [j] el resultat de l’evolució dels grups c’l, g’l, t’l i ly del llatí vulgar.
P ex ull (pronunciat ui) provinent d'oc'lu, poll (poi) de pedic'lu, vell (vei) de vet'lu.