Es desenvolupa a partir de les cèl·lules embrionàries que originen els diversos tipus de teixits renals; moltes vegades és bilateral. El seu origen, congènit, no es coneix, tot i que hom sap que no es tracta d’una alteració hereditària; en alguns casos apareix conjuntament amb altres alteracions congènites, com l’absència de l’iris de l’ull o el desenvolupament exagerat d’una meitat del cos. El pronòstic de la malaltia, que espontàniament tendeix a generar metàstasis i resulta fatal en pocs anys, ha experimentat una notable millora a mesura que ha evolucionat el tractament, que està basat en l’extirpació del ronyó afectat i de les possibles metàstasis, en combinació amb l’administració de medicaments citostàtics i amb la radioteràpia. Hom considera que, si procedeix al tractament abans que no es produeixin metàstasis, aconsegueix la guarició total de la malaltia en un 80% dels casos; fins i tot, si hom aplica el tractament quan ja ha detectat metàstasis, aconsegueix la supervivència als dos anys en un 50% dels casos. També és anomenat tumor de Wilms.
m
Patologia humana