i new-age | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran enciclopèdia catalana

new-age

anglès*
‘nova era’
substantiu femeníf
Religió
‘nova era’
religió relig
Nom amb què són coneguts un conjunt de moviments espirituals i religiosos que han sorgit a Occident entre persones de les classes mitjana i alta, les quals, davant les crisis de supervivència que amenacen la humanitat, practiquen i propaguen una nova consciència.

La denominació new-age s’inspira en la teoria astrològica del pas, pels volts de l’any 2000, de l’era dels Peixos a la d’Aquari, la qual cosa —diuen— significarà l’adveniment d’una època harmoniosa de pau, en contrast amb els períodes anteriors, caracteritzats per les lluites i les divisions. Hom calcula que, cap a la meitat dels anys vuitanta, als EUA i al Canadà hi havia unes deu mil organitzacions de la ‘nova era’. El moviment s’ha estès molt a les grans ciutats alemanyes, per mitjà de grups per a l’autoexperiència psicològica, de cursos de meditació oriental i de cercles antroposòfics i teosòfics. Els centres més importants del moviment són Findhorn, una gran finca ecològica situada a Escòcia; el centre Esalen de Califòrnia, en un antic santuari dels indis americans, i Auroville, a l’Índia, vilatge inspirat en les idees de Sri Aurobindo i poblat majoritàriament per europeus. Els teòrics més coneguts del moviment són Fritjof Capra, amb les obres El punt crucial i El Tao de la física, i Marilyn Ferguson, autora de La conspiració d’Aquari.

El moviment new-age és una forma d’optimisme espiritual, que es rebel·la contra la vella racionalitat dominant, o contra les funcions regulades per l’hemisferi esquerre del cervell, i promou, en canvi, els valors de la intuïció, la imaginació, el component femení i l’holisme, és a dir, les funcions regulades per l’hemisferi cerebral dret. Pretén d’introduir les persones en nivells de meditació més profunds i conduir-les cap a una existència més creativa que la que generalment permet l’estil de vida modern. Les seves expressions favorites són integritat espiritual o desenvolupament de la consciència. La característica principal d’aquesta nova consciència, per la qual serà possible la salvació del món, consisteix en la percepció de la unitat i la totalitat universals. Tot és una sola cosa: Déu i el món, l’esperit i la matèria, l’home i la natura, el cos i l’ànima, el jo i el tu. Tot el que existeix constitueix una gran unitat i totalitat, animada per l’esperit. Totes les coses es troben entrellaçades les unes amb les altres mitjançant una xarxa d’intercomunicacions. El coneixement d’aquesta totalitat i un estil de vida que es deixi orientar per ell són el camí decisiu de salvació de la nova era. A aquest nou estil de vida, segons Marilyn Ferguson, s’arriba a través de quatre etapes: accés, quan hom comença a posar en dubte les certeses anteriors; exploració, per mitjà de l’exercici de determinades tècniques i mètodes de meditació, especialment el zen i el ioga; integració, en el moment d’adquirir una experiència intuïtiva i, al mateix temps, reflexiva de la totalitat universal; i conspiració, que fa que el qui ha estat ja il·luminat busqui la col·laboració d’altres persones de consciència transformada, per tal de dur a terme la transformació social. Hom aconsegueix aquesta transformació per mitjà de l’activitat de grups, cada un dels quals, situat en el seu lloc i actuant amb els seus mètodes específics, farà que la nova consciència vagi penetrant en els diversos àmbits de la societat (política, economia, psicologia, medicina, pedagogia, ciències, indústria, etc.) i, d’aquesta manera, els transformarà, d’acord amb un dels lemes preferits de Marilyn Ferguson: “Pensa globalment, actua localment”.

Hom ha acusat el moviment new-age d’ésser un neopaganisme o una versió moderna del Romanticisme, però segurament el que demostra aquesta tendència és el desig d’espiritualitat que molts experimenten en la societat actual, desig que, per les raons que sigui, no queda prou satisfet a través de les experiències de les institucions religioses establertes. Així ho manifestà un informe sobre els nous moviments religiosos, elaborat conjuntament per quatre organismes de l’Església catòlica (els secretariats per a la unió dels cristians, per als no cristians i per als no creients, i el consell pontifici per a la cultura) l’any 1985. Entre els motius de l’expansió dels nous moviments religiosos, l’informe assenyala que, a causa de la ineficàcia de moltes Esglésies, les noves tendències agrupades en el moviment new-age sovint donen resposta a la necessitat que els homes i les dones d’avui tenen de pertinença, de solucions, d’integralitat, d’identitat cultural, d’ésser reconeguts, de transcendència, d’una direcció espiritual, de visió, de participació i de compromís. L’informe assenyala la influència decisiva de les condicions de la vida moderna: Una destrucció de les estructures socials tradicionals, dels models culturals i dels conjunts tradicionals de valors —causada per la industrialització, la urbanització, les migracions, el ràpid desenvolupament dels sistemes de comunicació, pels sistemes tecnocràtics completament racionals, etc.— deixa molts individus desorientats, desarrelats, insegurs i, per consegüent, vulnerables. De situacions com aquestes neix naturalment la recerca d’una solució i sovint la més simple sembla la millor; i hi ha també la temptació d’acceptar-la com a l’única i definitiva resposta possible.

Col·laboració: 
JLlo
Llegir més...