Es tracta d’una especialització del concepte general d’agent: la tasca a realitzar és la cerca d’informació, basada en un conjunt de regles heurístiques que informen de la bondat de la informació trobada amb relació la informació desitjada. L’usuari defineix els paràmetres de la cerca abans de llançar (executar) l’agent; un cop aquest troba informació que quadra amb els paràmetres donats, avisa l’usuari bé donant-li la informació trobada, bé indicant-li la seva situació; i continua la seva tasca de cerca. La utilitat dels agents queda palesa en entorns d’informació dinàmica, com internet o els bancs de dades de grans corporacions; en aquests casos es demana a l’agent que continuï la seva cerca sense parar mai, i se li permet (de fet se li exigeix) que repeteixi consultes prèvies i que accedeixi de nou a llocs visitats prèviament; d’aquesta manera qualsevol canvi en la informació podrà ser finalment detectat. Aquests tipus d’agents sempre actius són un cas típic de programa que no acaba mai: un cop llançat, ell mateix continuarà indefinidament la seva tasca de cerca fins que algú, externament, no decideixi matar-lo. Potser els agents de xarxa més coneguts són els usats pels anomenats cercadors de xarxa (cercador): quan s’accedeix a un cercador i se li demana certa informació, generalment, aquest, en lloc de fer la cerca sobre la xarxa, la fa sobre una base de dades interna que manté dinàmicament gràcies a l’ús d’agents que escombren la xarxa sense parar.
m
Electrònica i informàtica