L’ús d’aquest terme s’ha estès a partir de la moda recent d’usar el prefix ciber , d’origen grec, en relació amb les noves tecnologies. La cibercultura inclou les formes culturals pròpies creades i difoses a través del ciberespai, aprofitant els nous mitjans d’expressió que procuren aquestes tecnologies útils per a la creació i la difusió de béns simbòlics, ja siguin de creació tradicional (text pla, imatge fotogràfica, etc) com els que el fan servir en la seva creació les noves tecnologies (hipertext, multimèdia, hipermèdia, realitat virtual) que modifiquen la mateixa forma d’expressió. La cibercultura també inclou les formes culturals tradicionals —per exemple el llibre—, que usen el ciberespai com a mitjà de difusió. La cibercultura, com totes les formes culturals, és una realitat àmplia, diversa i canviant.
f
Electrònica i informàtica
Sociologia