i circulació termohalina | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

circulació termohalina

substantiu femeníf
Biologia i ecologia    Geografia
oceanografia oceanog i ecologia ecol
Moviment de les masses d’aigua a l’oceà controlat per les variacions de densitat (la qual depèn de la temperatura i de la salinitat).

Aquest tipus de circulació es produeix a gran escala, és a dir, sobre tota la Terra, i representa un mecanisme d’intercanvi d’aigua i calor entre els diferents oceans. La circulació s’inicia amb un refredament de les aigües superficials, que s’enfonsen perquè arriben a ser més denses que les inferiors. La principal zona de formació d’aquests corrents se situa al nord de l’oceà Atlàntic. L’aigua densa enfonsada comença un recorregut pels nivells inferiors de l’oceà, per la qual cosa aquest tipus de circulació també es denomina circulació profunda. D’acord amb els estudis realitzats, s’han proposat dos esquemes de circulació termohalina que es basen en el recorregut seguit per l’aigua en el seu camí de tornada a l’oceà Atlàntic. Provinent de l’Atlàntic nord, l’aigua s’escampa cap al sud de l’oceà Atlàntic, i es dirigeix cap a l’oceà Índic i el Pacífic. Posteriorment l’aigua torna per nivells superiors cap a l’Atlàntic nord, on s’iniciarà un nou cicle. En el cas del primer esquema, l’aigua torna cap a l’Atlàntic nord desplaçant-se cap a l’est des del Pacífic; en el segon esquema, l’aigua torna a l’Atlàntic movent-se cap a l’oest, a través de l’arxipèlag d’Indonèsia i l’oceà Índic.

Col·laboració: 
JIF / SiRui

Llegir més...