disseny experimental

m
Agronomia

Disseny que permet analitzar la resposta dels individus d’una població a determinats tractaments.

Els experiments s’utilitzen en camps del coneixement tan diversos com l’agronomia, la biologia, la medicina, les ciències socials i la producció industrial. En un disseny experimental cal distingir entre factor i resposta. Factor és la variable que es controla; per exemple, en l’anàlisi del rendiment dels camps de blat amb fertilització nitrogenada, el factor és la fertilització nitrogenada. Cada un dels valors que pren un factor s’anomena nivell (per exemple 50, 100 i 150 kg de nitrogen per hectàrea). Un dels nivells del factor ha de correspondre a unes condicions experimentals conegudes; és el que s’anomena control. El control permet valorar l’efecte de variables que influeixen sobre la resposta, però que no es controlen (principi de comparació). La resposta és la variable que es mesura (en l’exemple, rendiment dels camps de blat). Els dissenys experimentals permeten establir relacions causa-efecte, entre el factor (o factors) i la variable (o variables) resposta que intervenen en l’experiment. Els individus d’una població que intervenen en un experiment s’anomenen unitats experimentals, per exemple, parcel·les de blat. Per evitar biaixos en l’elecció de les unitats experimentals, Ronald A.Fisher (1890-1962) introduí la utilització de l’atzar a l’hora d’escollir les unitats experimentals i a l’hora d’assignar els diferents tractaments a les unitats experimentals (principi d’aleatorització). Fisher també palesà la necessitat de repetir cada tractament en diferents unitats experimentals (principi de replicació). Aquesta manera de procedir permet utilitzar la teoria de la probabilitat per a analitzar els resultats dels experiments.