i economia global | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

economia global

substantiu femeníf
Economia
economia econ
Relació d’intercanvis econòmics i financers entre tots els països del món.

La caiguda del mur de Berlín i del bloc soviètic comportà l’eliminació de l’últim gran obstacle per a l’extensió del capitalisme a escala mundial. On es manté el comunisme, com és el cas de la Xina, s’ha permès una certa afluència de moviment dels capitals mitjançant polítiques d’aproximació a l’economia de mercat. En altres àrees del món menys desenvolupades, com ara l’Àfrica o l’Amèrica Llatina, organismes supranacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial s’han encarregat de mirar d’estendre el sistema. Aquesta dinàmica implica un funcionament transnacional del capital sense fronteres ni reglamentacions, que ha portat determinats experts a alertar sobre l’excessiu poder de les grans corporacions multinacionals i, especialment, dels grans inversors institucionals, que poden fer ballar una divisa o una economia amb les seves transaccions. En una mateixa línia, encara que en àmbits ideològics diferents, altres autors han reclamat unes determinades regles de joc que no deixin els governs i països com a titelles de les fluctuacions del capital. L’economia global és molt més que economia internacional. Aquesta respecta les sobiranies i només interrelaciona, mitjançant el comerç, la inversió i el crèdit, parts autònomes d’un conjunt no integrat. Aquesta situació es donà en un moment de la història en què els capitals s’acumulaven dins dels països amb mercats protegits i, en molts casos, regulats pels estats corresponents. El procés de globalització de l’economia no ha suposat l’extensió d’aquest procés d’interrelació, sinó la seva transformació. La constant integració de l’economia mundial provoca una dinàmica pròpia que, cada cop més, s’escapa del control dels estats. Tot plegat limita l’àmbit d’actuació estatal en matèria de política monetària i de finances públiques. Els avenços en telecomunicacions i tecnologies de la informació fan circular gairebé instantàniament les informacions i els capitals, en un procés que difumina les fronteres i els territoris i que transnacionalitza els processos productius i mundialitza i homogeneïtza els hàbits de consum. El president de la República Txeca, Václav Havel, i altres autors han anomenat aquest sistema euroamericà i han alertat dels perills que comporta, ja que la uniformitat de gusts i l’homogeneïtzació d’hàbits provoquen un fort rebuig a tot allò que és diferent i, per tant, afavoreixen actituds poc tolerants. La nova dependència de les economies dels mercats financers i la facilitat de moviment i fluctuació dels capitals permeten que les crisis financeres es transformin en profundes crisis econòmiques, amb greus repercussions als països afectats, com ara la de Mèxic el 1994, la del Sud-Est asiàtic en 1997-98, Rússia el 1998 i l’Amèrica Llatina el 1998 i el 1999.

Col·laboració: 
AgSal
Llegir més...