OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

filosofia del llenguatge

substantiu femeníf
Filosofia
filosofia filos
Part de la filosofia que reflexiona sobre el llenguatge, sigui com a instrument per a accedir a un coneixement veritable o des del punt de vista de la pregunta sobre el seu origen.

La reflexió sobre el llenguatge és tan antiga com la filosofia mateixa. Plató veia en el llenguatge una eina que podia ser utilitzada sofísticament o bé com a recerca de la veritat. En aquest sentit es pot dir que en els diàlegs de Plató hi ha el llenguatge de Sòcrates, recerca de veritat, i el llenguatge dels sofistes, retòrica buida. La filosofia del llenguatge és anomenada com a tal a partir del s. XX. En gran part la filosofia del s. XX fa fonamentalment crítica del llenguatge o anàlisi del llenguatge. Les doctrines contemporànies que s’han ocupat del llenguatge es poden caracteritzar a partir de quatre posicions diferents respecte al punt de vista que aquestes posicions prenen a l’hora de reflexionar sobre el llenguatge. En primer lloc es pot parlar de teories pragmatistes, en les quals el llenguatge és examinat sobretot com un instrument. En segon lloc, de les doctrines existencials de la comunicació, en les quals el llenguatge és bàsicament llenguatge humà. En tercer lloc hi ha les doctrines logicopositivistes i logicoatomistes, en les quals es dóna molta importància a la formalització del llenguatge i es fabriquen llenguatges artificials sense les imperfeccions dels llenguatges naturals; evidentment hi ha posicions contràries a aquestes doctrines, com les doctrines interessades en l’anàlisi del llenguatge corrent. I finalment, les doctrines que han estudiat el llenguatge des del punt de vista de la teoria del símbol i del simbolisme. Cal esmentar dos filòsofs destacats del s. XX que, d’una manera parcial, en el cas de M.Heidegger, i d’una manera gairebé total, en el cas de L.J.J.Wittgenstein, s’han dedicat a l’estudi del llenguatge. En M.Heidegger la filosofia del llenguatge té un vessant existencial; parla del llenguatge com a casa de l’ésser. Per Wittgenstein, en canvi, la reflexió sobre el llenguatge en un primer moment té un punt de vista lògic que el porta a conclusions de caràcter místic; en una segona etapa intenta fer palès el caràcter embruixador de la intel·ligència per mitjà del llenguatge, reflexionant sobre la possibilitat d’un llenguatge privat i utilitzant conceptes com el de “joc de llenguatge”.

Col·laboració: 
JCSa

Llegir més...