i Francisco López Álvarez | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

Francisco López Álvarez

Nom amb el qual és conegut el polític bascPatxi López
Política
Nom amb el qual és conegut el polític bascPatxi López
Francisco López Álvarez
© PSOE
ciències polítiques polít
Polític basc, més conegut per Patxi López.
Portugalete, Biscaia, 4 d’octubre de 1959

Fill de l’històric dirigent socialista Eduardo López Albizu, el 1975 ingressà a les Joventuts del PSOE del País Basc (PSE), de les quals fou secretari general del 1985 al 1988. Abandonà els estudis d’enginyeria industrial per ocupar l’escó al Congrés dels Diputats el 1987 (fins el 1989). Dins del PSE, ha estat successivament secretari d’organització (1991-95), secretari a Biscaia (1995-2002) i secretari general del partit des del 2002, en substitució de Nicolás Redondo Terreros. Membre del comitè federal del PSOE i diputat al Parlament basc des del 1991, a partir del 2002 ha encapçalat les llistes socialistes en les eleccions posteriors. El 2007, paral·lelament a l’acusació contra Juan José Ibarretxe, fou encausat per haver-se reunit amb la il·legalitzada Batasuna, bé que finalment el seu cas fou arxivat al gener del 2009. En les eleccions del març d’aquest any al Parlament basc encapçalà la candidatura socialista, que obtingué 25 escons. Tot i ser la segona força darrera del PNB (amb una diferència de 5 escons), negocià amb el Partido Popular el suport parlamentari per a ser investit lehendakari al maig. El seu mandat coincidí amb l'acabament dels atemptats d'ETA (març del 2010) i la pràctica desaparició dels incidents violents vinculats amb l'entorn de l'organització terrorista, la sèrie de comunicats en què aquesta anuncià el final de la lluita armada i l'oferiment d'iniciar una pau dialogada (gener-octubre del 2011), davant del qual mantingué inicialment una posició de rebuig, així com també el fort ascens de l'esquerra nacionalista representada per Bildu. A aquest nou escenari se superposaren les repercussions de la crisi econòmica global, i la seva oposició a les polítiques d'austeritat del govern central li comportà tensions amb el PP basc i comprometé el suport d'aquest al seu govern en minoria. Finalment, les desavinences derivaren en ruptura a l'agost del 2012. Forçat a convocar eleccions anticipades el 21 d'octubre, perdé amb 16 escons la presidència del govern basc. Dimití la secretaria general del PSE al maig del 2014. Elegit diputat en les eleccions generals del 20 de desembre de 2015, al gener del 2016 fou elegit president del Congrés. Disputà sense èxit la secretaria general del partit en les primàries del 21 de maig de 2017, però el mes següent fou inclòs en la nove executiva federal del encapçalada per Pedro Sánchez.

Col·laboració: 
GVA
Data de revisió: 
2017-05-22
Llegir més...