És el principal tribut directe del sistema fiscal espanyol, amb ingressos al voltant dels 36 000 milions d’euros. Amb la progressiva translació del pes de la imposició directa a indirecta, l’impost sobre el valor afegit, IVA, l’ha guanyat en importància. Amb tot, l’IRPF continua essent el tribut amb més impacte, perquè grava les rendes ingressades al llarg del període impositiu, tot i que les que més pes hi tenen són les del treball. La llei bàsica que el regula s’aprovà el 1991. No obstant això, el 1998 se'n féu una profunda modificació, que entrà en vigor el 1999, amb la llei 40/1998 de 9 de desembre. Les seves principals característiques foren la rebaixa dels tipus impositius, passant el marginal màxim del 56% al 48% i el mínim, del 20% al 18%. Al mateix temps s’establiren uns anomenats mínims personals i familiars, quantitats excloses de tributació, i es modificà el sistema de pagaments o retencions a compte per adequar-lo a la tarifa, i se simplificaren al màxim les deduccions. Les comunitats autònomes, a excepció d’Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura, s’oposaren al nou sistema; tenen una participació de fins al 30% en el tribut i certa capacitat normativa d’apujar o abaixar tipus impositius, amb limitacions, i d’establir deduccions i avantatges fiscals no empresarials. L’IRPF s’aplica a tot el territori espanyol, tot i que el País Basc i Navarra tenen els seus propis règims tributaris regulats pel concert econòmic.
m
Economia