Realitzada en el medi natural, aquesta pràctica permet conèixer un país, la seva cultura, la seva història i el seu paisatge natural i humà tot travessant-lo a peu per diferents camins senyalitzats, generalment aprofitant antigues vies rurals i evitant-ne en el traçat, tant com sigui possible el trànsit per carreteres i camins asfaltats. Hom distingueix entre sender de gran recorregut (GR), senders de petit recorregut (PR), i senders locals (SL), cadascun amb les corresponents longituds d’itinerari, àmbit i senyalització distintiva —franges vermelles i blanques pels GR; franges grogues i blanques per als PR, de menys de cinquanta km i d’àmbit local o comarcal; franges blaves i blanques per als SL i de menys de deu km i d’àmbit local—. La senyalització, col·locada als inicis del sender, en les cruïlles i en llocs de recorregut confús, n'indica la direcció, els canvis bruscs de direcció i el pas barrat. A Catalunya, té cura del manteniment dels senders la FEEC ( Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya ), i un Comitè Català de Senders s’encarrega d’aportar dades per a la publicació de mapes i guies. Al País Valencià i les Illes Balears duen a terme aquestes funcions la Federació d´Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana i la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada, respectivament.
m
Excursionisme
Esport
Senderisme
© Fototeca.cat-Corel