nanotub de carboni

m
Química

Nanoestructura tubular en què es presenta l’element carboni, els àtoms del qual estan units en hexàgons enllaçats en formes cilíndriques.

Els nanotubs presenten propietats molt variades en funció de la seva estructura. El material resultant és cent vegades més fort que l’acer amb un pes específic sis vegades menor, té gran resistència mecànica, alta conductivitat elèctrica i baixa conductivitat tèrmica. Aquestes propietats el fan potencialment apte com a conductor elèctric. Pot tenir caràcter metàl·lic o semiconductor segons el diàmetre i l’ordenació dels anells de grafit de les parets. Les parets poden ser monocapa o multicapa de grafit o ful·lerè, i s’investiga en nanotubs de carboni amb una monocapa cristal·lina a les parets per obtenir dimensions més uniformes, menor quantitat de defectes i propietats de transmissió de llum. La investigació se centra a millorar-ne la síntesi, facilitar la posterior manipulació i modificar-ne químicament les propietats amb la inclusió d’altres materials a la seva estructura. En el disseny dels nanotubs de carboni cal controlar el diàmetre del nanotub i l’ordenació dels anells de grafit de les parets.