L’ús del microcontrolador fa el disseny més fiable, en tenir menys components, i més versàtil, en poder afegir o modificar funcions del disseny només canviant la ROM de control. El microcontrolador troba el seu camp d’aplicació en dissenys amb sistemes digitals que fan servir un microprocessador, poca memòria i alguns dispositius d’entrada/sortida. Substitueix dissenys fets amb lògica tradicional del tipus famílies lògiques en petits dissenys, com controls de forns de microones, rentadores, neveres, etc. En general, els microcontroladors es fan servir per a controlar processos de perifèrics (impressores, teclats, sensors òptics, etc) i també per a estar connectats a un ordinador central el qual descarreguen de la feina de controlar les funcions del perifèric. Així, la major part del temps l’ordinador central queda lliure i es pot emprar per a altres feines. Intel ofereix una família de microcontroladors de 8 bits que inclouen els 8 048, 8 049 i 8 051. Un 8 051 estàndard porta integrat en un xip 4 kbytes de ROM, 128 bytes de RAM, 32 línies d’entrada/sortida, 2 timers (comptadors) de 16 bits i un port sèrie full-duplex (que fa la transmissió/recepció simultània). Per a algunes aplicacions, es fan servir microcontroladors busos de dades de 16 i 32 bits; així, el 8 996 d’Intel té una CPU de 16 bits, 8 kbytes de ROM, 232 bytes de memòria RAM, un convertidor analògic-digital de 10 bits, un canal sèrie full-duplex i 40 línies d’entrada/sortida.
m
Electrònica i informàtica