La distinció reconeixia les llengües, la literatura oral, la música, la dansa, la mitologia, els costums, la pràctica artesanal, l’arquitectura i altres arts, així com les formes tradicionals de comunicació i d’informació i els espais culturals, que, tal com defineix l’antropologia, són llocs o conjunts de llocs en què es produeix de manera regular la manifestació d’una expressió cultural tradicional i popular. Tenia per objecte que les comunitats locals protegissin aquestes expressions culturals i evitessin la seva desaparició.
Aquesta distinció es proclamà per primera vegada al maig del 2001, i entre els dinou guardonats figurà el Misteri d'Elx. El 2003 es proclamaren 28 distincions més, i el 2005, 43 (entre les quals la Patum de Berga).
El nombre creixent de candidatures i d’obres mestres proclamades cada dos anys significà que l’objectiu de la UNESCO de crear consciència sobre la importància de la protecció del patrimoni immaterial s’havia aconseguit, de manera que el 2003 s’aprovà la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, que entrà en vigor el 2006, i el 2008 es creà la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, que tingué com a primeres noves entrades les noranta obres mestres proclamades com a patrimoni oral i intangible.