pseudelur

m
Paleontologia

Gènere de fèlid de dents de sabre, molt característic de la fauna de carnívors del Miocè.

Es caracteritza per presentar una reducció dels premolars i un petit taló en la peça carnissera inferior. L’espècie més petita fou Pseudaelurus turnauensis, de la mida d’un gat domèstic, d’àmplia distribució temporal, des del Miocè inferior fins al pis geològic del Vallesià. Al Miocè inferior dels Casots, Subirats, s’ha trobat l’espècie Pseudaelurus romieviensis, de la mida d’un linx. Algunes de les espècies més grans, com Ps.quadridentatus de Sant Mamet, Sant Cugat del Vallès, i d’Hostalets de Pierola, Anoia, presentaven un gran desenvolupament de les canines superiors (macairodòncia).