Per tal d’incloure l’usuari dins de la simulació, i fer-li creure que es troba en un entorn real, s’usen diversos dispositius especialitzats, com guants, cascs i ulleres. D’una banda, aquests dispositius reben informació del sistema de simulació, que d’aquesta manera controla els sentits (tacte, oïda i vista) de l’usuari; de l’altra, per mitjà de sensors específics, aquests dispositius envien al sistema de simulació informació sobre les accions de l’usuari (moviment dels ulls, moviment de les mans, etc.). El resultat és que el sistema de simulació pot adaptar el seu comportament al de l’usuari, i fer-li creure així que l’entorn simulat és del tot real. Actualment, els sistemes de realitat virtual requereixen un programari i un maquinari molt costosos, motiu pel qual gairebé només es fan servir per a la recerca i el desenvolupament.
f
Electrònica i informàtica