Celebra anualment, des del 1975, una cimera, a la qual assisteixen els respectius caps d’estat o de govern dels membres fundadors (Alemanya, els Estats Units, França, la Gran Bretanya, Itàlia i el Japó), més el Canadà, que s’hi afegí l’any següent. Des del 1979 hi assisteixen també regularment el president de la Comissió Europea i el president de torn de la Unió Europea (que a partir del 2010 fou succeït pel president del Consell Europeu). També hi són presents, d’una manera no permanent, representants d’altres estats directament afectats pels temes de debat, com també les institucions financeres internacionals (Fons Monetari Internacional i Banc Mundial, especialment).
El G7 s’autodescriu com una “comunitat de valors” centrada en la prosperitat, l’estabilitat, la democràcia i la defensa de la llibertat i de l’estat de dret. De caràcter informal (els acords no són vinculants), és concebut com un fòrum de debat, al final del qual s’emet un comunicat conjunt. El seu objectiu és la coordinació de les polítiques dels respectius estats i l’orientació adoptada pels seus governs, bé que l’agenda ve determinada per la situació econòmica i política vigent en cada moment. Els temes tractats tenen, en principi, una dimensió preferentment econòmica (política monetària, inflació, desocupació, deute internacional, desenvolupament econòmic, comerç internacional, etc.), bé que inevitablement, a causa de la seva complexitat i el seu abast, hi figuren qüestions polítiques i socials (terrorisme, armament, drogues, sida, etc.) i, a partir de la segona dècada del segle XXI, hi ha adquirit un protagonisme creixent la qüestió del canvi climàtic.
El 1997 passà a denominar-se Grup dels Vuit en incorporar-s’hi Rússia, bé que aquesta decisió fou molt contestada pels baixos nivells de renda per habitant i per la incertesa política d’aquest país. L’any 2014 Rússia en fou exclosa després d’annexionar-se Crimea, i l’organització tornà a adoptar el nom de Grup dels Set. Des del final dels anys noranta, les cimeres han estat objecte d’una creixent oposició en forma de manifestacions i aldarulls per part de grups antisistema i organitzacions no governamentals, els quals en criticaven el caràcter que consideraven exclusivista i centrat a defensar els interessos del poder establert. El 2005 fou acceptada per primer cop la intervenció d’organitzacions no governamentals en part dels debats.
El G7 ha estat també criticat per obsolet, sobretot a causa del creixement accelerat dels anomenats països emergents (tot i que encara el 2019 els set estats membres, amb només una desena part de la població mundial representaven més del 40% del PIB global). Amb relació a aquesta crítica, el G7 ha inspirat el sorgiment de fòrums alternatius, molt especialment el Grup dels Vint (G20).
El G7 no té una organització ni una seu estables, i les cimeres se celebren en localitats dels estats membres: 1975 París (França); 1976 Puerto Rico (estat associat als EUA); 1977 Londres (Gran Bretanya); 1978 Bonn (Alemanya); 1979 Tòquio (Japó); 1980 Venècia (Itàlia); 1981 Montebello, Quebec (Canadà); 1982 Versalles (França); 1983 Williamsburg (EUA); 1984 Londres (Gran Bretanya); 1985 Bonn (Alemanya); 1986 Tòquio (Japó); 1987 Venècia (Itàlia); 1988 Toronto (Canadà); 1989 París (França); 1990 Houston (EUA); 1991 Londres (Gran Bretanya); 1992 Munic (Alemanya); 1993 Tòquio (Japó); 1994 Nàpols (Itàlia); 1995 Halifax (Canadà); 1996 Lió (França); 1997 Denver (EUA); 1998 Birmingham (Gran Bretanya); 1999 Colònia (Alemanya); 2000 Okinawa (Japó); 2001 Gènova (Itàlia); 2002 Kananaskis, (Canadà); 2003 Évian (França); 2004 Sea Island (EUA); 2005 Gleneagles (Escòcia); 2006 Sant Petersburg (Rússia); 2007 Heiligendamm (Alemanya); 2008 Toyako (Japó); 2009 l’Aquila (Itàlia); 2010 Huntsville (Canadà); 2011 Deauville (França); 2012 Camp David (EUA); 2013 Lough Erne (Gran Bretanya); 2014 Brussel·les (excepció motivada pel trasllat de la seu inicialment prevista a Sotxi, a Rússia, expulsada aquest any del G7); 2015 Schloss Elmau (Alemanya); 2016 Shima (Japó); 2017 Taormina (Itàlia); 2018 La Malbaie (Quebec, Canadà), i 2019 Biarritz (País Basc, França).