A nou anys anà a viure a Berlín, on de manera autodidàctica absorbí la llengua i la cultura alemanyes, sobre les quals arribà a tenir un domini excepcional. Vetat per les lleis racials del Tercer Reich que prohibien als jueus ingressar a la universitat, l’any 1938 fou deportat al gueto de Varsòvia, on des de l’ocupació nazi fou forçat a fer de traductor dels ocupants nazis i fou testimoni directe de l’extermini planificat contra els jueus. L’any 1943 aconseguí escapar-ne i visqué amagat fins a la fi de la Segona Guerra Mundial.
Posterioment ingressà al Partit Comunista Polonès i treballà per als serveis secrets sota un càrrec diplomàtic a Londres. Expulsat del partit el 1949 per “distanciament ideològic”, després de treballar durant uns quants anys com a periodista i crític literari independent, el 1958 emigrà a l’Alemanya Occidental, on, fins el 1973, exercí de crític literari dels diaris Die Zeit i Die Welt. A partir d’aquest any s’incorporà al Frankfurter Allgemeine, que li donà projecció com un dels crítics literaris més incisius de la cultura alemanya. Des del 1988 fins al 2001, dirigí i conduí el programa de televisió sobre llibres Das Literarische Quartett, que aconseguí un gran prestigi dins i fora d’Alemanya.
Professor visitant en diferents universitats europees i nord-americanes, la contundència d’alguns dels seus judicis sobre obres d’escriptors consagrats donaren lloc a agres controvèrsies, especialment amb Martin Walser i Günter Grass . La seva desinhibició a l’hora de confrontar l’Alemanya actual amb l’Holocaust el convertí també en un personatge públic incòmode.
De la seva abundant producció d’estudis i assaigs hom pot esmentar Literarisches Leben in Deutschland (‘Vida literària a Alemanya’ 1965), Literatur der kleinen Schritte (‘Literatura a petits passos’, 1967), Thomas Mann und die Seinen (‘Thomas Mann i els seus’, 1987), Die Anwälte der Literatur (‘Els advocats de la literatura’, 1994), Der Fall Heine (‘El cas Heine’, 1997), Sieben Wegbereiter. Schriftsteller des 20. Jahrhunderts (‘Set precursors. Escriptors del segle XX’, 2002), Unser Grass (‘El nostre Grass’, 2003), Meine Geschichten. Von Johann Wolfgang von Goethe bis heute (‘Les meves històries. De Johann Wolfgang Goethe fins avui’, 2003) i Der Kanon. Die deutsche Literatur (‘El cànon. La literatura alemanya’, antologies comentades en cinc volums 2003-2006). El 1999 publicà el volum autobiogràfic Mein Leben.
Rebé nombrosos guardons, entre els quals destaquen la Creu del mèrit de Polònia (1972), la Placa Goethe de Frankfurt del Main (1984), el premi Thomas Mann (1987), el premi (1995) i la Medalla (2002) Ludwig Börne, la Gran Creu del Mèrit de la República Federal d’Alemanya (2003) i el premi Europa de cultura (2004), a més de nombrosos doctorats honorífics.