OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Joaquim Espinós i Felipe

Literatura
literatura lit
Escriptor i filòleg.
Benilloba, Comtat, 21 de març de 1962

Es llicencià (1986) i doctorà (1996) en filologia catalana per la Universitat d’Alacant. Després d’exercir uns quants anys com a professor d’educació secundària (1986-2000), des del 2001 és professor titular del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant. Ha publicat les narracions El tren dels negatius (1985, premi Ciutat d’Alzira), Fins que va traure el cap el rossinyol (1990), La devastació violeta (1993, premi Enric Valor de literatura juvenil), Joan de l’Iris i el rossinyol (2002, premi Empar de Lanuza de narrativa infantil 2001), El cervell de la serp (2007, premi Antoni Bru de narrativa Ciutat d’Elx 2006) i Material fotogràfic (2015, premi de narrativa Ciutat de Sagunt 2014), i la novel·la Ombres en el riu (1998). També ha publicat els assaigs literaris La poètica de l’imaginari (1999); La imaginació compromesa. L’obra d’Agustí Bartra (1999), la seva tesi doctoral, un dels primers llibres sobre l’obra d’aquest autor; Literatura creativa, recorregut històric (2000), i Història d’un entusiasme. Nietzsche i la literatura catalana (premi d’assaig Josep Vallverdú 2008). Ha conreat també la poesia: Batec de naufragi (1985, finalista del premi Joan Valls d’Alacant de poesia) i Fuga endins (premi Ciutat de Xàbia de poesia 1987).

Col·laboració: 
GVA
Data de revisió: 
2020-11-27

Llegir més...