OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

José Jiménez Lozano

Literatura
literatura lit
Escriptor castellà.
Langa, Àvila, 13 de maig de 1930 — Valladolid, 9 de març de 2020

Es llicencià en dret per la Universitat de Valladolid, en filosofia i lletres per la de Salamanca, i en periodisme per la de Madrid. Vinculat professionalment des del 1958 fins a la seva jubilació (1995) al diari El Norte de Castilla, del qual fou col·laborador estable des del 1962 i director des del 1992, col·laborà també en altres capçaleres espanyoles, com ara ABC o La Razón. Assagista i narrador de prestigi, fou un coneixedor profund de Castella i un expert en temes jueus i místics. Abordà també temes contemporanis, com ara la Guerra Civil Espanyola. La seva obra comprèn tots els gèneres menys el teatre.

Entre els assaigs destaquen Nosotros los judíos (1961), Un cristiano en rebeldía (1963), Sobre judíos, moriscos y conversos (1982), Guía espiritual de Castilla (1984), Ávila (1988), La lugareja (1991), Unas cuantas confidencias (1993), Fray Luis de León (2001), El narrador y sus historias (2003), Contra el olvido (2003) i Obstinación del almendro y de la melancolía (2012). De la seva narrativa es poden esmentar les novel·les El sambenito (1972), Parábolas y circumloquios de Rabí Isaac ben Yehuda: 1325-1402 (1985), Sara de Ur (1989), La boda de Ángela (1993), Teorema de Pitágoras (1995), Las sandalias de plata (1996), Los compañeros (1997), Ronda de noche (1998), Las señoras (1999), Un hombre en la raya (2000), Los lobeznos (2000), El viaje de Jonás (2002), Carta de Tesa (2004), Las gallinas del licenciado (2005), Libro de visitantes (2007) i Agua de noria (2008), i les narracions El grano de maíz rojo (1988, Premio Nacional de la Crítica, 1989), Objetos perdidos (1993), El cogedor de ancianos (1993), Un dedo en los labios (1996), El balneario (1998), El ajuar de mamá (2006), Libro de visitantes (2007), El azul sobrante (2009) i Un pintor de Alejandría (2010). Des dels anys setanta escriví un dietari que publicà en volums successius (Los tres cuadernos rojos, 1985; Segundo abecedario, 1992; La luz de una candela, 1996; Los cuadernos de letra pequeña, 2003; Advenimientos, 2006; Los cuadernos de Rembrandt, 2010; Impresiones provinciales, 2016) i donà a conèixer també diversos poemaris (Tantas devastaciones, 1992; Un fulgor tan breve, 1995; El tiempo de Eurídice, 1996; Pájaros, 2000; Elegías menores, 2002; Elogios y celebraciones, 2005; Enorme luna, 2005; La estación que gusta al cuco, 2010).  

La seva trajectòria fou reconeguda el 1992 amb el Premio Nacional de las Letras Españolas, el 1999 amb la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts i el 2002 amb el premi Cervantes. Rebé també els premis de periodisme Luca de Tena (1994), per l’article El eterno retablo de las maravillas, i Miguel Delibes (2000), per l’article Sobre el español y sus asuntos. L’any 2017 el papa Francesc li concedí la Medalla Pro Ecclesia et Pontifice en reconeixement als seus serveis a l’Església catòlica.

Col·laboració: 
ICG
Data de revisió: 
2020-03-09

Llegir més...