D’ascendència turca i russa, deixà l’escola a 14 anys per treballar en la indústria cinematogràfica, i col·laborà amb cineastes com M. Allégret i J. Renoir. Després de la Segona Guerra Mundial, durant la qual fou empresonada per col·laborar amb la Resistència, es consagrà al periodisme. Fou editora en cap de la revista femenina Elle (1946-53) i l’any 1953 cofundà, juntament amb Jean-Jacques Servan-Schreiber, el setmanari L’Express, la primera revista francesa d’informació general. Encunyà el terme “nouvelle vague” per a designar el moviment cinematogràfic nascut al voltant de Cahiers du Cinéma.
L’any 1974 fou nomenada ministra d’afers de la dona. Posteriorment, abans de tornar al periodisme, esdevingué ministra de cultura (1976-77) i vicepresidenta del Partit Radical (1977-79).
Publicà, entre altres llibres, Si je mens (1972), Ce que je crois (1979), Le bon plaisir (1979), Une femme honorable (1981), Alma Mahler ou l’art d’être aimée (1985), Jenny Marx ou la femme du diable (1992) i l’autobiografia Arthur ou le bonheur de vivre (1997).