i Martí Domínguez i Romero | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Martí Domínguez i Romero

Biologia i ecologia    Literatura catalana
Martí Domínguez i Romero
© Grup 62
biologia biol i literatura lit
Biòleg i escriptor.
Madrid, 15 d’octubre de 1966

Net de Martí Domínguez i Barberà, es doctorà en biologia a la Universitat de València, on és professor titular de periodisme. En la seva obra, els interessos literaris se superposen als científics. En les novel·les Les confidències del comte Buffon (1997, premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València del 1998), El secret de Goethe (1999, premis Prudenci Bertrana i de la Crítica de l’Institut Universitari de Filologia Valenciana del) i El retorn de Voltaire (2006, premi Josep Pla 2007) recrea aquests personatges de la Il·lustració dels quals destaca, sobretot, el vessant del pensament lliure que ha de vèncer les resistències dels prejudicis i de l’autoritat.

Amb El fracassat (2013), a través de la narració d’un període de la vida de Cézanne, posa de relleu els obstacles als quals s’enfronta un esperit creatiu. El 2015 publicà La sega, novel·la ambientada en les lluites dels maquis durant la postguerra, que el 2016 obtingué els premis Crítica Serra d’Or i de la Crítica dels Escriptors Valencians, i el 2017 el premi Joaquim Amat-Piniella. Aquest any publicà L’assassí que estimava els llibres, un thriller ambientat en el món literari, i el 2019 L’esperit del temps, sobre la responsabilitat dels científics en l’Holocaust. En el camp de l’assaig, és autor de l’obra El somni de Lucreci (2013, premi Carles Rahola), en la qual explora la vigència d’aquest autor llatí, que considera un precursor de l’evolucionisme i del mètode científic en general, contraposant la seva obra als corrents de pensament dominats per creences de tipus religiós.

Columnista en diversos mitjans de comunicació, especialment a la revista El Temps i als diaris La Vanguardia i El País, ha publicat també Peiximinuti (1993) i Bestiari (2001), recull dels seus articles de divulgació d’història natural. És fundador i director de la revista de divulgació científica Mètode (1999), que el 2007 rebé els premis APPEC i de mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya. L’any 2015 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans.

Data de revisió: 
2019-09-18
Llegir més...