Llicenciat en ciències econòmiques i funcionari del cos superior d’investigació de finances de l’estat, en 1985-91 fou assessor de relacions econòmiques internacionals del gabinet de la presidència del govern espanyol, presidit aleshores per Felipe González. Posteriorment fou cap del gabinet del ministeri d’agricultura (1991-1993), director del gabinet del ministeri d’economia i hisenda (1993-2000) i assessor del grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats (1998-2000).
Situat en l’ala més liberal del PSOE, després de la dimissió de Joaquín Almunia com a secretari general (1999), fou un dels impulsors del corrent intern Nova Via, que promogué l’ascens a la direcció de José Luís Rodríguez Zapatero. L’any 2000 fou nomenat secretari de política econòmica i ocupació de l’executiva federal del PSOE i diputat al Congrés per la circumscripció de Castelló.
Després de la victòria de Zapatero en les eleccions generals del 2004, aquest el nomenà ministre d’administracions públiques, càrrec que ocupà fins el juliol 2007, en què fou substituït per Elena Salgado. Reelegit el 2008, l’agost del 2009 presentà la renúncia a l’escó per a incorporar-se a l’empresa privada. És autor dels llibres Balance y perspectivas de las relaciones Norte-Sur (1993), La economía española ante la moneda única (1997) i De nuevo socialismo (2004).