Soci del Centre Excursionista de Catalunya, màster en gestió esportiva als Estats Units i guia d’alta muntanya de l’Escola Pia de Sarrià, s’especialitzà en esports d’aventura i, a banda de l’alpinisme, fou un dels pioners a Catalunya de l’ala de pendent. Instructor a l’Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM) (des del 1983) i de l’Escola Espanyola de l’Alta Muntanya (EEAM) (des del 1985), la qual dirigí (1994-97). Fou director tècnic de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (FEDME) (fins el 1999) i creà la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia, una ONG creada amb altres alpinistes (Sebastià Alvaro, Oriol Ribas, Ferran Latorre i Nani Durró) per a millorar les condicions de vida dels xerpes. Aconseguí l’esperó nord del Midi d’Ossau (1983) i el Croz des Grandes Jorasses (1993) en ascensió hivernal. Escalà el Mont Kenya (1986), l’Ama Dablam (1992), encadenà el Shisha Pangma (8.027 m) i el Cho Oyu (8.201 m) (1993), l’Everest (1993, 1995) i la Patagònia (1998). Formà part de l’expedició Magic Line 2004 per coronar el K2 (8.611 m) i hi morí durant el descens d’una peritonitis. La Generalitat li concedí a títol pòstum la Creu de Sant Jordi (2004).
Manuel de la Matta K2 Magic Line 2004 camí del Camp I
Arx. Expedició K2 Magic Line
Alpinista.