Joaquim Oristrell i Ventura

(Barcelona, 1953)

Director i guionista cinematogràfic.

Treballà com a guionista en programes de televisió com Un, dos, tres, responda otra vez , abans de convertir-se en un prolífic escriptor cinematogràfic, amb pel·lícules com Esquilache (1989), de J.Molina; Bajarse al moro (1989), de F.Colomo; Orquesta Club Virginia (1992), de M.Iborra; Mi hermano del alma (1994), de M.Barroso; El efecto mariposa (1995), de F.Colomo; Éxtasis (1996), de M.Barroso, o África (1996), d’A.Ungría. Ha estat guionista habitual de Manuel Gómez Pereira en pel·lícules com ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo? (1993), Todos los hombres sois iguales (1996), Boca a boca (1995), El amor perjudica seriamente la salud (1996), Entre las piernas (1999), Cosas que hacen que la vida valga la pena (2004) i Reinas (2005). Debutà com a director amb ¿De qué se ríen las mujeres? (1997), a la qual seguiren Novios (1999), Sin vergüenza (2001), Los abajo firmantes (2003), Inconscients (2004), Va a ser que nadie es perfecto (2006) i Dieta Mediterrània (2008). Ha estat guionista o creador de sèries de televisió com ara Gatos en el tejado , Chicas de hoy en día , I ara què, Xènia? i Majoria absoluta . Col·laborà amb el grup La Cubana en l’espectacle multimèdia Cegada de amor .