Estudià psicologia i periodisme i, en els seus inicis professionals, es relacionà amb grups de teatre independent. El 1976 començà a col·laborar de manera habitual en la premsa, on aviat es féu notar per la novetat del seu estil fresc, àgil, agosarat i desimbolt, fins al punt que li fou atorgat el Premi Nacional de periodisme, l’any 1980.
Com a narradora es donà a conèixer amb una novel·la d’experiència generacional, Crónica del desamor (1979), a la qual seguiren La función Delta (1981), Te trataré como a una reina (1983), Amado amo (1988), Temblor (1990), Bella y oscura (1993), La hija del caníbal (1997), El corazón del tártaro (2001), La loca de la casa (2003), Historia del rey transparente (2005) i Instrucciones para salvar el mundo (2008). Ha publicat, també, llibres de relats i reculls periodístics.