Diplomada en infermeria el 1937, formà part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i, en començar la Guerra Civil (1936), es traslladà a Barcelona. L’any 1939 creuà la frontera amb 182 infants orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura. A França, col·laborà en activitats de la Resistència. A casa seva se centrà la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació. L’any 1943 fou denunciada als nazis. Reclosa i maltractada a la presó de Llemotges, el 1944 fou deportada a Ravensbrück i posteriorment al camp de Flossenbürg, on l’obligaren a treballar en la indústria d’armament. En ser alliberada, retornà a França, on continuà la lluita clandestina contra el franquisme.
Militant del PCC i d’EUiA, fou sòcia d’honor de la Fundació Pere Ardiaca, a més d’una de les seves fundadores. Fou presidenta de l’Amical Ravensbrück des de la seva fundació (2005). Creu de Sant Jordi (2005), Medalla d’Or al mèrit cívic de l’Ajuntament de Barcelona (2014) i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2015).