dret lingüístic

m
Dret

Especialitat del saber jurídic que té com a objecte d’estudi les qüestions derivades de l’existència de diverses llengües en un mateix territori i que s’ocupa de definir-ne el marc d’aprenentage i ús.

Els drets lingüístics s’estableixen en la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, i on es proclama la igualtat de drets lingüístics, sense distincions no pertinents entre llengües oficials i no oficials; nacionals, regionals i locals; majoritàries i minoritàries, o modernes i arcaiques. Es consideren eixos de la comunitat lingüística la historicitat, la territorialitat, l’autoidentificació com a poble i el fet d’haver desenvolupat una llengua comuna com a mitjà normal de comunicació entre els seus membres. El dret lingüístic inclou el dret a ésser reconegut com a membre d’una comunitat lingüística, a l’ús de la llengua en privat i en públic, a l’ús del propi nom, el dret de relacionar-se i d’associar-se amb altres membres de la comunitat lingüística d’origen i el dret de mantenir i desenvolupar la pròpia cultura.